Monday, February 06, 2006

Joan Reventós, un polític triomfador


Tal i com recordava Raimon Obiols en un article publicat en un diari català, Joan Reventós va ser una de les rares excepcions a allò que va escriure a principis del segle XX el sociòleg Max Weber, on afirmava que “el resultat final de l’activitat política rarament es correspon amb la intenció primitiva de l’autor”. Si estem tots i totes d’acord en què l’èxit d’una trajectòria política no es basa tant en el nombre de càrrecs que es desenvolupen al llarg de la mateixa sinó en l’acompliment i consecució dels objectius inicials amb què es planteja, en Joan va ser un “polític guanyador”, triomfador amb els seus propòsits polítics juvenils i part dels seus somnis, dels quals ell en va poder ser en molt bona part un dels protagonistes i impulsors.

Fa uns dies, el Partit dels Socialistes de Catalunya ha volgut homenatjar, en el segon aniversari de la seva mort, al que ha estat un mestre per a tots i totes nosaltres, homes i dones que creiem, com ell, que el millor Govern per a Catalunya havia de ser un govern d’esquerres amb un president socialista al capdavant. En Joan va somniar amb aquesta fita al llarg de la seva vida i, afortunadament, ho va poder veure abans de deixar-nos.

Tal va ser la seva convicció que, tot i ser el dirigent de la força política que va guanyar les eleccions de 1977, va renunciar a la que hauria estat segurament una legítima ambició personal i va possibilitar el retorn del President Tarradelles. Aquest gest seu l’honora i va ser l’inici d’un període d’una Catalunya democràtica, pacífica i amb una gran dosi d’autonomia. Tot plegat formava part d’una estratègia per la qual ell va apostar i lluitar durant molt de temps: la unió del socialisme català i la seva conversió en una força guanyadora enfront de la dictadura, juntament amb molts companys i companyes de les forces democràtiques. "Els protagonistes del combat socialista i del procés de construcció del Partit Socialista són tots i cadascun dels homes i dones treballadors que, arreu de Catalunya -catalans de naixement o d’adopció-, a les ciutats, a les viles, al camp, a les fàbriques, als llocs de treball, als centres d'ensenyament, etc., senten la crida del socialisme", deia un Joan Reventós eufòric al Míting de la Llibertat el juny de 1976.

Al llarg de l’homenatge que li vam retre aquí a Lleida al Teatre de l’Escorxador, tots els que hi van intervenir van destacar la seva vàlua com a persona i de quina forma va aplicar sempre, a tot allò que feia, la fermesa d’uns valors humans que va marcar cada actitud, cada gest. En Joan creia en les paraules, en les persones; era un home pacient i, alhora, lliurat a les que van ser les seves grans passions, parafrasejant al president Maragall: Catalunya i el socialisme. I des d’aquest punt de vista, podem tornar a reiterar que en Joan va ser un polític triomfador, perquè tenim ara aquella Catalunya que ell va somiar, lliure, solidària amb un President socialista i la possibilitat molt real d’una Espanya federal.

La unitat del poble de Catalunya i la justícia social van marcar els seus objectius. I és que podrem diferenciar-nos a l’hora d’aplicar polítiques i a l’hora de prioritzar accions però tenim clar, com ell, que la nostra dignitat com a poble i la nostra lleialtat a les institucions i als pobles d’Espanya són inqüestionables per a ningú. L’Espanya federal s’ha de construir basant-nos en el respecte entre els pobles que la integren. Això ho deia ell fa uns anys i ho repetim nosaltres ara amb força. Continua més vigent que mai.

Aquesta setmana d'homenatges també ens ha servit per redescobrir una faceta un xic oblidada d'en Joan: el seu compromís amb el món rural i el cooperativisme agrari. Malgrat que alguns s'entestin en presentar-nos com una força política preferentment metropolitana, les nostres arrels (Joan Reventós, Pep Jai i molts altres) també estan en el cooperativisme, en el sindicalisme agrari i en la lluita per donar als territoris rurals i als seus ciutadans i ciutadanes la igualtat d’oportunitats que el nacionalisme conservador no ha estat capaç de donar en 23 anys de govern.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home