Wednesday, April 12, 2006

FEM NUMEROS



Dos anys de governs progressistes a Catalunya i a Espanya en els quals, més enllà del molt soroll que han estat fent els partits que ara estan a l’oposició, han servit per a que es comenci a visualitzar un gir social en les polítiques públiques. Moltes de les accions dels governs tant d’aquí com d’allà han quedat eclipsades pel procés d’elaboració i aprovació de l’Estatut de Catalunya, però és inevitable que aquesta acció de govern comenci a aflorar.

D’entrada, sé que una relació detallada numèrica pot resultar una mica pesada però és una bona manera, i de vegades l’única, de visualitzar l’acció de govern duta a terme des de fa dos anys fins ara. En l’elaboració dels darrers pressupostos advertíem que la inversió per habitant a Catalunya havia passat en poc més de dos anys de 300 a gairebé 700 euros per habitant i any; que el creixement dels pressupostos era impressionant i que ja estàvem en unes xifres absolutes d’aproximadament 30.000 milions d’euros l’any 2006, la meitat d’aquesta xifra dedicada a polítiques socials.

El departament que més protagonisme adquiria en aquests pressupostos era el d’Educació, amb un increment proper al 30% respecte els de l’any anterior; però també constatàvem més d’un 10% d’increment en el departament de Salut, i augments substancials en Benestar, en Transport Públic, en el Pla de Barris, amén d’un increment de més del 20% dels fons destinats als ajuntaments.

Això és molt fàcil d’explicar si tenim en compte que el govern catalanista i de progrés ha creat 104 noves escoles, 4.200 places més de professors -que encara es veuran incrementades notablement amb el Pacte Nacional d’Educació- i més de 8.000 places en llars d’infants.

S’han iniciat les obres de 38 nous centres d’assistència primària, es construiran 3 nous hospitals i hem incorporat més de 350 metges; 166 nous equipaments per a gent gran o persones amb discapacitat o malaltia mental, 3.500 noves places públiques per a la gent gran i hem augmentat en un 44% els complements de pensions de viduïtat i en un 45% els ajuts per a les famílies.

En matèria de justícia, hem de destacar la creació de 23 nous òrgans judicials i l’inici de la construcció de 15 nous edificis, així com l’ampliació i renovació de la xarxa de centres penitenciaris, amb 11 centres i 6.500 places de nova construcció; 272 noves places en centres de justícia juvenil i més de 2.400 mossos d’esquadra.

No podem oblidar les inversions en carreteres amb més de 500 quilòmetres de noves vies, més de 1.400 milions d’euros per a infrastructures ferroviàries (entre les quals es contemplen les millores del tren de la Pobla ja a punt d’inaugurar), i el començament de 4 nous eixos viaris d’alta capacitat (Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, Reus-Alcover, Vilanova-Manresa). D’altra banda, en l’àmbit agrari, s’han destinat un total de 206 milions d’euros a la inversió en regadius, 60 milions d’euros pel Segarra-Garrigues, 25 per l’Algerri-Balaguer (aquests dies s’inauguraran 10 nous quilòmetres de canal), 30 pel Garrigues Sud i 25 pel Segrià Sud.

Podríem continuar explicant xifres i més actuacions concretes com la Llei de Barris, les noves propostes d’Habitatge Social, el nou Pla de Xoc d’Infrastructures Culturals amb 144 milions d’euros entre 2005 i 2007 i la construcció de 79 noves biblioteques públiques. El més important és que hem estat capaços de fer-ho sense augmentar la pressió fiscal, reduint en un 21,5% el dèficit donant compliment al Pla de Sanejament i en unes circumstàncies en les quals la nostra economia ha estat capaç de generar 298.000 llocs de treball.

Molt soroll, però moltes nous: l’Estatut de 2006


Ha costat una mica, els polítics amb les nostres dèries hem estat a punt de fatigar a la ciutadania; que si ara una foto, que si ara un altra, que es més meu que teu, que sí però no, que no i que no i de cap manera... En fi, que potser n’hem fet un gra massa, però el cert es que pagava la pena: tenim un nou Estatut. El Congrés dels Diputats, amb 189 vots a favor, no només ha donat el seu suport a un nou text estatutari que en les properes setmanes haurà de ratificar el Senat sinó que, a més, dóna suport a un text que augmenta amb escreix la capacitat d’autogovern del nostre país, dotant-la de més competències i, sobretot, de més recursos. Però, sobretot, tal i com va recordar el president Pasqual Maragall el passat dijous dia 30, el nou Estatut de Catalunya reconeix el que som i reconeix també el que volem ser. Reconeix que Catalunya és una nació i el nou Estatut que hem d’aprovar entre tots i totes està a l’alçada d’aquesta realitat, de la seva personalitat i identitat. Un nou Estatut que ens ha de servir per autogovernar-nos millor i resituar-nos encara més bé en una Espanya plural.

El president José Luis Rodríguez Zapatero es va comprometre amb aquest objectiu i l’ha complert, com ja ens té acostumats. Alguns li retreuen que no ha estat al cent per cent, fent veure que no saben que un procés com aquest és un procés de pacte i de renúncies de tots. El cert és que el nou text de l’Estatut de Catalunya és el més ambiciós que s’ha fet mai, fruit d’un procés en el qual hi ha participat tothom qui ha volgut, amb una campanya massiva per a la ciutadania recollint tots els suggeriments i propostes possibles; amb un treball intens en comissions en el si del Parlament català; amb l’aprovació pel 90% de la cambra catalana i amb un treball posterior a Madrid que n’ha millorat el contingut. Queda la discussió a la Cambra Alta, un procés en el qual pel bé de Catalunya s’hi haurien d’implicar tots els grups polítics catalans que hi van donar suport el passat 30 de setembre al Parlament. Després, el poble de Catalunya haurà de ratificar el nou Estatut en un referèndum en el qual la participació és més important que mai; ens hi juguem el nostre futur com a país. Estic convençut que el SI a aquest text serà majoritari perquè entendrem tots i totes que aquest és un pas ferm i segur en la història de Catalunya, un dels màxims compromisos, el principal, que es van prendre en el Pacte del Tinell. No podem deixar escapar aquesta oportunitat històrica per a avançar encara més en progrés, en benestar, en justícia i en la millora, en definitiva, de la qualitat de vida dels catalans i catalanes.

Els homes i dones del PSC ho tenim molt clar. Fins ara hem treballat sense fer soroll, sense donar empentes per a sortir a la foto, fent molts sacrificis i moltes renúncies en ares al consens i al pacte. Però a partir d’avui treballarem com mai per tal que aquest referèndum sigui un èxit; de fet, ja hem començat a treballar-hi amb iniciatives engrescadores. El Govern de la Generalitat, sense dubte, també treballarà per aquest objectiu. I el president Pasqual Maragall encapçalarà aquesta campanya pel SI.

El portaveu del Grup Parlamentari Socialista al Congrés, Alfredo Pérez Rubalcaba, hi va fer referència en el procés de discussió del nou text; i jo no puc també fer altra cosa que tornar a recuperar i a recordar les paraules del socialista i catalanista Rafel Campalans: “Catalunya no és la història que ens han contat, sinó la història que volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de venir”. Les nostres energies no les hem de focalitzar més en la queixa, en el passat, en els altres; ho hem de fer en allò que volem que sigui Catalunya, una nació emprenedora i capdavantera.