Wednesday, April 12, 2006

Molt soroll, però moltes nous: l’Estatut de 2006


Ha costat una mica, els polítics amb les nostres dèries hem estat a punt de fatigar a la ciutadania; que si ara una foto, que si ara un altra, que es més meu que teu, que sí però no, que no i que no i de cap manera... En fi, que potser n’hem fet un gra massa, però el cert es que pagava la pena: tenim un nou Estatut. El Congrés dels Diputats, amb 189 vots a favor, no només ha donat el seu suport a un nou text estatutari que en les properes setmanes haurà de ratificar el Senat sinó que, a més, dóna suport a un text que augmenta amb escreix la capacitat d’autogovern del nostre país, dotant-la de més competències i, sobretot, de més recursos. Però, sobretot, tal i com va recordar el president Pasqual Maragall el passat dijous dia 30, el nou Estatut de Catalunya reconeix el que som i reconeix també el que volem ser. Reconeix que Catalunya és una nació i el nou Estatut que hem d’aprovar entre tots i totes està a l’alçada d’aquesta realitat, de la seva personalitat i identitat. Un nou Estatut que ens ha de servir per autogovernar-nos millor i resituar-nos encara més bé en una Espanya plural.

El president José Luis Rodríguez Zapatero es va comprometre amb aquest objectiu i l’ha complert, com ja ens té acostumats. Alguns li retreuen que no ha estat al cent per cent, fent veure que no saben que un procés com aquest és un procés de pacte i de renúncies de tots. El cert és que el nou text de l’Estatut de Catalunya és el més ambiciós que s’ha fet mai, fruit d’un procés en el qual hi ha participat tothom qui ha volgut, amb una campanya massiva per a la ciutadania recollint tots els suggeriments i propostes possibles; amb un treball intens en comissions en el si del Parlament català; amb l’aprovació pel 90% de la cambra catalana i amb un treball posterior a Madrid que n’ha millorat el contingut. Queda la discussió a la Cambra Alta, un procés en el qual pel bé de Catalunya s’hi haurien d’implicar tots els grups polítics catalans que hi van donar suport el passat 30 de setembre al Parlament. Després, el poble de Catalunya haurà de ratificar el nou Estatut en un referèndum en el qual la participació és més important que mai; ens hi juguem el nostre futur com a país. Estic convençut que el SI a aquest text serà majoritari perquè entendrem tots i totes que aquest és un pas ferm i segur en la història de Catalunya, un dels màxims compromisos, el principal, que es van prendre en el Pacte del Tinell. No podem deixar escapar aquesta oportunitat històrica per a avançar encara més en progrés, en benestar, en justícia i en la millora, en definitiva, de la qualitat de vida dels catalans i catalanes.

Els homes i dones del PSC ho tenim molt clar. Fins ara hem treballat sense fer soroll, sense donar empentes per a sortir a la foto, fent molts sacrificis i moltes renúncies en ares al consens i al pacte. Però a partir d’avui treballarem com mai per tal que aquest referèndum sigui un èxit; de fet, ja hem començat a treballar-hi amb iniciatives engrescadores. El Govern de la Generalitat, sense dubte, també treballarà per aquest objectiu. I el president Pasqual Maragall encapçalarà aquesta campanya pel SI.

El portaveu del Grup Parlamentari Socialista al Congrés, Alfredo Pérez Rubalcaba, hi va fer referència en el procés de discussió del nou text; i jo no puc també fer altra cosa que tornar a recuperar i a recordar les paraules del socialista i catalanista Rafel Campalans: “Catalunya no és la història que ens han contat, sinó la història que volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de venir”. Les nostres energies no les hem de focalitzar més en la queixa, en el passat, en els altres; ho hem de fer en allò que volem que sigui Catalunya, una nació emprenedora i capdavantera.

1 Comments:

At 6:48 AM, Blogger Jessica said...

No estic d'acord amb el que dius, Quim: em sembla tot una mica exagerat. Et volia deixar un comentari directament aquí exposant la meva opinió al respecte, però com que m'ha quedat massa llarg, l'he deixat al meu bloc i te l'enllaço aquí si ho vols llegir.

Gràcies!
Jéssica.

 

Post a Comment

<< Home